reduir el malbaratament alimentari
Enfortir l'estima pels nostres aliments ha estat una de les tasques del Ministeri Federal d'Alimentació i Agricultura (BMEL) durant anys i és una de les principals preocupacions de la nostra ministra federal Julia Klöckner. Al febrer, el gabinet va aprovar l'estratègia del ministre federal per reduir el malbaratament alimentari. Volem reduir el malbaratament alimentari a la meitat el 2030.
Us convidem a utilitzar la següent cita de l'orador per al vostre informe:
"La nostra estratègia per reduir el malbaratament alimentari requereix de tots els implicats en la cadena de valor. Ens trobem davant d'una tasca per al conjunt de la societat que no només es pot resoldre en un punt de la cadena. Juntament amb tots els sectors, per primera vegada, acordar objectius concrets que es puguin assolir de manera verificable Des d'agricultors, a empreses transformadores, passant per comerç a l'engròs i al detall, passant per la restauració i les llars particulars: desenvolupem mesures per reduir el malbaratament alimentari per a tots els sectors.
L'agricultura, per exemple, pot produir més d'acord amb la demanda, i els fabricants d'aliments han d'optimitzar els processos per tal que es generi menys malbaratament alimentari. Mitjançant la transferència de coneixement dirigida, podeu crear més consciència i consciència entre els consumidors finals; en el sector de la restauració, entre altres coses, hi ha la possibilitat d'ajustar la mida de les porcions. També hem eliminat els obstacles legals per emportar-se el menjar. Les solucions digitals també ajudaran. En el futur, per exemple, els minoristes podran utilitzar una aplicació per donar aliments sobrants als bancs d'aliments d'una manera encara més específica. El nostre ministeri està donant suport a aquest projecte amb 1,5 milions d'euros.
Aquest enfocament transversal és un pas crucial. Volem reduir a la meitat el malbaratament alimentari el 2030. Una part explícita de la nostra estratègia també és comprovar si el marc legal existent (per exemple, la llei d'economia circular, les normes d'higiene) és suficient.
Els estudis també ho deixen clar: més de la meitat dels aliments a les llars particulars es llença. Quant algú compra o menja en un restaurant és una decisió individual, i precisament per això necessitem més informació i conscienciació.
La proporció de residus d'aliments al detall a Alemanya és significativament menor que en altres sectors (aproximadament 500.000 tones, el quatre per cent de la quantitat total de residus alimentaris). Durant molts anys és una pràctica habitual per a molts supermercats donar voluntàriament aliments no venuts i encara comestibles a bancs d'aliments o altres institucions socials. Per comparació: a Alemanya, el Tafel estalvia més de 260.000 tones d'aliments d'uns 30.000 mercats alimentaris cada any. A França, el nombre d'aliments estalviats -malgrat la llei- és de només 46.200 tones! Això està més per sota dels aliments estalviats a Alemanya només mitjançant els bancs d'aliments. A més, molts supermercats i botigues minoristes d'aliments més petites a Alemanya ja estan treballant amb nous moviments socials com ara compartir aliments. També hi ha supermercats que venen aliments rescatats d'altres botigues i minoristes que ofereixen productes comestibles que ja no són aptes per a la venda i que es poden emportar de manera gratuïta”.
