La depressió és un factor de risc important per a l'atac cardíac
L'estat d'ànim deprimit i la desesperança augmenten el risc de patir malalties coronàries (CHD) i empitjoren la seva progressió. Grans estudis mostren que la depressió sola augmenta el risc d'un atac de cor en un 64 per cent. La depressió és un dels cinc factors més importants que influeixen en la CHD. D'una banda, això es deu a un estil de vida poc saludable. Els investigadors ara també han mesurat les reaccions immunològiques perjudicials i una major tendència a la coagulació.
"La depressió és tan important per al desenvolupament de malalties del cor com ho són els factors de risc de pressió arterial alta, nivells elevats de lípids en sang, tabaquisme i diabetis tipus 2", subratlla el professor Dr. fil. Dr mèdic Karl-Heinz Ladwig de l'Institut d'Epidemiologia, Helmholtz Center de Munic. Segons Ladwig, per exemple, en homes d'entre 45 i 70 anys, la depressió en termes de mortalitat general és un factor de risc igualment alt com la pressió arterial alta. La depressió pot tenir un efecte cada cop més negatiu sobre la salut en relació amb altres factors: "Les persones obeses amb un índex de massa corporal (IMC) superior a 30 no mostren un augment significatiu del risc de mortalitat general sense depressió", explica Ladwig: "Si estan deprimides, triplica el seu risc de morir".
La pregunta segueix sent sobre els mecanismes pels quals la depressió condueix a un augment de la mortalitat. "El comportament autolesional dels afectats, sens dubte, té un paper important. Els pacients deprimits tracten el seu propi cos de manera més descuidada que els pacients no deprimits”, diu l'especialista en medicina psicosomàtica. Segons els estudis, les persones deprimides presten menys atenció a la seva dieta, són menys actives físicament i fumen amb relativa freqüència.
"A més, certs efectes de la depressió sobre el cos també es poden mesurar directament", diu Ladwig. Els estudis de freqüència cardíaca mostren que en persones deprimides el sistema nerviós autònom, que controla les funcions vitals com la respiració i els batecs cardíacs, està desequilibrat. A més, el sistema de coagulació reacciona amb més sensibilitat. "Per últim, però no menys important, s'ha demostrat que les reaccions d'estrès agudes o cròniques augmenten els nivells d'inflamació a la sang", diu l'expert en psicocardiologia.
Ladwig: "Els resultats de l'estudi deixen clar com d'important és tenir en compte la depressió en pacients cardíacs." Només es poden utilitzar dues preguntes per determinar si hi ha símptomes depressius o no: durant l'últim mes, s'ha sentit sovint abatut, deprimit o sense esperança? patit? Heu patit sovint un baix interès o una falta d'alegria durant l'últim mes? "Tots els metges haurien de prendre aquest temps", subratlla Ladwig.
Font: Berlín [DGPM]
