Producció i massacre

Influència en el contingut de greix intramuscular en porcs: efectes d'un subministrament d'aminoàcids deficient

Resum de la presentació de 44. Kulmbacher setmana 2009

A partir de les troballes de la literatura, l'experiment presentat pretenia examinar fins a quin punt es pot augmentar el contingut de greix intramuscular en un procés d'engreix pràctic mitjançant un subministrament insuficient de porcs amb aminoàcids que contenen lisina i sofre. A més, calia investigar quins efectes secundaris té això en relació amb altres característiques de qualitat de la carn així com el rendiment d'engreix i la composició de la canal. Amb aquesta finalitat, es van dividir en quatre grups experimentals 94 creus de raça local Piétrain-NN* (45 mascles castrats i 49 femelles). El grup control (I) va rebre un aliment amb nivells d'aminoàcids adequats. En els altres tres grups, les proporcions de lisina (II), metionina i cistina (III) o lisina més metionina i cistina (IV) en el pinso d'acabat (d'uns 70 kg de pes viu) es van reduir a un 60% aproximadament en comparació. al canal de control.

En general, només es van produir canvis greus en els dos grups que havien rebut massa poca lisina, i d'aquests van ser especialment notables en el grup II. Els seus animals van mostrar una conversió d'alimentació més pobre (0,4 kg més d'alimentació per kg de guany) que els del grup control. , mentre que els guanys diaris d'engreix van disminuir -no significativament- en uns 60 g. Les canals eren més grasses, de manera que el contingut de carn muscular va disminuir de mitjana un 2,5% i la valoració de la panxa, en una escala de 9 punts, va empitjorar en 1,2 punts. Les característiques físiques i químiques de la qualitat de la carn, com els valors de pH, la conductivitat elèctrica, el color i els diferents paràmetres de la capacitat d'unió de l'aigua, no van canviar. El contingut de greix intramuscular, que va ser de l'1,2, 1,4 i 2,7% en dues ubicacions diferents del múscul dorsal llarg i del múscul semimembranós del grup control, va augmentar fins a 2,0, 2,2, només pel dèficit de lsiina 3,7 i 3%; i el contingut total de greix de la secció "pinta" (transversal sobre la tercera vèrtebra cervical) va augmentar del 14,4 al 16,5%. A més, hi va haver un augment significatiu del contingut d'àcids grassos monoinsaturats en el perfil d'àcids grassos del greix intramuscular a costa dels àcids grassos poliènics. Tanmateix, els efectes descrits només van tendir a conduir a millores en l'avaluació sensorial i a la tendresa registrada instrumentalment. Això deixa clar que els desavantatges associats a aquesta mesura d'alimentació en termes de rendiment d'engreix i composició de la canal no es compensan amb la millora més aviat modesta de la qualitat de la carn.

Llegir més

L'ús d'híbrids de capa masculina com a pollets domèstics: rendiment d'engreix i composició de la canal

Resum de la presentació de 44. Kulmbacher setmana 2009

Aquest estudi <3> està relacionat amb el desenvolupament de processos que pretenen millorar el benestar animal en l'àmbit de la cria de gallines ponedores. Els processos de producció èticament justificables es desenvolupen constantment i s'optimitzen econòmicament.

L'objectiu específic del present estudi és mostrar alternatives a la pràctica actual de matar híbrids ponedors mascles recentment eclosionats (2007 a Alemanya: 42,5 milions). Inicialment, s'han d'elaborar dades bàsiques sobre el rendiment d'engreix, la composició de la canal, la qualitat de la carn i l'eficiència econòmica per tal de poder avaluar la idoneïtat dels orígens híbrids de la capa per a l'engreix.

Llegir més

Robotereinsatz in der industriellen Schweineschlachtung – hygienische und wirtschaftliche Aspekte

Resum de la presentació de 44. Kulmbacher setmana 2009

Schlachtautomaten, die einzelne Arbeitsschritte der Bandschlachtung übernehmen, werden in der industriellen Schlachtung von Schweinen mittlerweile seit zwei Jahrzehnten an unterschiedlichen Arbeitspositionen eingesetzt. Diese Automaten wurden jeweils ganz speziell für die beabsichtigte Anwendung entwickelt und konnten daher – wenn überhaupt – nur in Kleinstserien produziert werden. Ein grundlegend anderer Weg der Automatisierung im Bereich der Schlachtung wurde von einem deutschen Hersteller beschritten. Dort hat man auf herkömmliche 6-Achsen-Standard-Industrieroboter zurückgegriffen, die insbesondere in der Automobilherstellung in ganz erheblichem Umfang verwendet werden. Nach positiven Erfahrungen mit einem Industrieroboter für die Grobzerlegung von Schweinehälften wurden vor vier Jahren die ersten Standard-Industrieroboter in einem großen westdeutschen Schweineschlachtbetrieb installiert zur automatischen Ausführung folgender Arbeitsschritte: Vorderbeinklauen kneifen; Rektum freischneiden; Schlossknochen trennen; Bauchwand und Brustbein öffnen.

Am Arbeitsplatz „Rektum freischneiden“ wurde von uns eine erste vergleichende bakteriologische Untersuchung unter Praxisbedingungen bei einer Schlachtleistung von 600 Schweinen pro Stunde durchgeführt. Dabei wurden die Oberflächenkeimgehalte auf der medialen Beckenmuskulatur in Rektumnähe mittels destruktiver Probenahme nach manueller und nach automatischer Ausführung verglichen. Eine zweite Untersuchung erfolgte am Arbeitsplatz „Kopf absetzen“. Auch dort wurden die Keimgehalte an der freigelegten tiefen Backenmuskulatur ermittelt. Zusätzlich wurde die Menge der am Kopf befindlichen Nackenmuskulatur erfasst und eine Beurteilung der Schnittqualität vorgenommen. Nachdem auch an diesem Arbeitsplatz ein Industrieroboter die Tätigkeit übernommen hatte, schloss sich der zweite Durchgang der vergleichenden Untersuchung an. Dabei zeigten sich Hygienevorteile beim Roboter. Im Vortrag sollen auch betriebswirtschaftliche Aspekte des Einsatzes von Robotern in der industriellen Schweineschlachtung behandelt werden, soweit sie vom Hersteller und vom Anwender dafür frei gegeben werden.

Llegir més

Són porcs ambientals de porc orgànica?

Des de l'Institut Europeu de l'Alimentació - i Nutrició

Així que els animals i els ecologistes volen que el porc alternativa: porcs Rosy SCURRY grunyint i cridant a la palla. Sense olor a amoníac corrosiva turmenta els nassos sensibles de bestiar de truja. El medi ambient està protegit! I així prometedors criadors de porcs alternatives als seus clients el consum de carn amb una consciència ambiental clara.

I de fet, els sistemes de certa tècnica i econòmicament costoses alternatives amb les escombraries i l'addició de Fermentierhilfsstoffen escapen en comparació de les converses de llistons amb fossa de fems de 30% menys amoníac (1). Però en un altre sistema de la ventrada (Tab. 2, 7 tipus de bloqueig u. 8) van trobar més emissions d'amoníac (3). En els sistemes agrícoles convencionals emissions d'amoníac poden canviant de sòls de reixeta completa amb la superfície de repòs de nou per reduir 40% (5).

Llegir més

Pèsols en alimentació de les aus

Bons resultats en animals d'engreix i gallines

Pèsols poden reemplaçar parcialment en el blat pinso per a aus i farina de soja. A l'Institut Estatal de Turíngia per a l'agricultura a Jena va ser provat en assajos d'alimentació amb els pollets, pollastres, capes, pollastres i galls dindis, l'ús de pèsol (10 a 40%) en el pinso compost.

Llegir més

Gestresste Legehennen: TUM-Forscher klären genetische Grundlagen von Hühner-Verhaltensauffälligkeiten

Federpicken ist bei Legehennen in artgerechter Gruppenhaltung nicht selten: Die Tiere rupfen sie sich gegenseitig die Federn aus, teilweise führt diese Verhaltensauffälligkeit bis zu Kannibalismus und Tod im Hühnerstall. Dagegen half bis jetzt nur das vorbeugende Stutzen der Schnäbel. Nun haben Forscher der Technischen Universität München (TUM) herausgefunden, weshalb bestimmte Hühner stärker zum Federpicken neigen als andere. Mit dieser Erkenntnis könnte man in Zukunft Qualen bei den Legehennen vermeiden.

Llegir més

Cria de peixos i tomàquets junts

Quan es crien peixos, els productes de rebuig produeixen els mateixos nutrients que els tomàquets necessiten per créixer. Els científics han desenvolupat ara un sistema en el qual crien peixos i tomàquets junts en una mateixa instal·lació. Això crea un circuit gairebé tancat que requereix molt poca aigua i és molt respectuós amb el medi ambient.

Llegir més

La proteïna priònica alterada condueix a una malaltia priònica infecciosa

Un grup d'investigadors de la Universitat de Zuric dirigit pel professor Dr. Adriano Aguzzi (Institut de Neuropatologia) ha descobert que els canvis subtils en l'estructura de la proteïna prió condueixen a una disfunció neurològica greu. També van demostrar que la proteïna mutada condueix a una malaltia infecciosa. Els seus resultats de recerca es publiquen en línia a "Proceedings of the National Academy of Sciences" (PNAS) des de l'1 de desembre de 2008.

Llegir més